marți, 24 ianuarie 2012

.


Liliana Bonavita

Galata Kulesi

*
Împotriva vântului stă sunetul cupolei de la Galata
Sevgi Köse

Galata păstrează piatra roasă a secolelor pentru a trezi păpușa de cârpă a civilizației noastre.
Galata stinge pe înserate ecourile vieții pentru ca prizonierul fărădelegilor să vadă cum florile nopții –mușcatele și violetele- își deschid carcasele și ne arată visurile lor.
Galata trage cortinele ploii ce separă pungile de sub ochi ale insomniei în baraje ale realității, precum un soare aprins ce se agață pe la spate de ramurile vieții.
Galata face praf simțurile cu cioburile suferinței călătorilor.
Galata recunoaște oglinzile ce se găsesc printre diverse insecte de sub aripile păsărilor care populează gândul sublim.
Galata devorează desconcertată pielea stelelor căzute după mahmureala de la raki.
---Dacă ai o clipă liberă să vizitezi tomberoanele tristeții acestui oraș…


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

GÁLATA KULESI

Contra el vent el so de la torre de Gàlata
Sevgi Köse

Gàlata guarda el cudol dels segles per a despertar el nin de drap de la nostra civilització.
Gàlata tanca al capvespre els ecos de la vida perquè el presoner de les anòmies veja com les flors de la nit –geranis i violes- obrin les seues faldes i ens mostren els seus somnis.
Gàlata descorre les cortines de pluja que separen les ulleres de l'insomne en els esperons de la realitat, com un sol carregat a les esquenes que es cargola a les branques del cep.
lGàlata espolsa els sentits amb el vidre del dolor dels vianants.
Gàlata reconeix els espills que es troben entre els insectes diferents davall de les ales dels ocells que posen el pensament encimalat.
Gàlata devora abstreta la pell de les estrelles caigudes després de la ressaca de raki.
---Si tenies un moment per a visitar els contenidors de la tristesa d'aquesta ciutat...


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

GALATA KULESI

Contra el viento el sonido de la torre de Gálata
Sevgi Köse

Gálata guarda el canto rodado de los siglos para despertar el muñeco de trapo de nuestra civilización.
Gálata cierra al atardecer los ecos de la vida para que el prisionero de las anomias vea cómo las flores de la noche –geranios y violetas- abren sus faldas y nos enseñan sus sueños
Gálata descorre las cortinas de lluvia que separan las ojeras del insomne en los espolones de la realidad, como un sol cargado a las espaldas que se aferra a las ramas de la vida.
Gálata espolvorea los sentidos con el vidrio del dolor de los viandantes.
Gálata reconoce los espejos que se encuentran entre los insectos diferentes bajo las alas de los pájaros que posan el pensamiento encumbrado.
Gálata devora ensimismada la piel de las estrellas caídas tras la resaca de raki.
---Si tienes un momento para visitar los contenedores de la tristeza de esta ciudad...


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010

luni, 23 ianuarie 2012

.



Constantin Brancusi

Călătorie de întoarcere

Călătorie de întoarcere
Per a Andrei Langa,
tan delicat amb mi.

Cu ce preţ
A învăţat lecţiile
De disecare a lumii
Spiritul de a ucide cuvintele
Sunetele cuvintelor
Susuratul cuvintelor
Şuierătura epidermei cuvintelor
A tenebrelor păsărilor din ochii cuvintelor
A făcliei umede ce ar rămâne
Din lumina stropită a cuvintelor
-Trandafirul zăpada focul albastru marea multiplicată-
Nu vom putea construi o altă lume
Andrei Langa
Din tăcerea de dincolo de cuvinte...


Pere Bessó
Traducător: Andrei Langa


*****

VIATGE DE TORNADA

Per a Andrei Langa,
tan delicat amb mi.

Desentelar el món
A quin preu
Allò aprés
L’enginy d’occir els mots
Els sons dels mots
Els refilets dels mots
El xiulit de la pell dels mots
L’obagor dels ocells als ulls dels mots
La torxa humida, què quedarà
De la llum aspergida dels mots
-Rosa neu foc blau mar multiplicada-
No podríem bastir un altre món
Andrei Langa
Del silenci enllà del mots…


Pere Bessó
(inèdit, 18 juliol 2011)


*****

VIAJE DE REGRESO

Per a Andrei Langa,
tan delicat amb mi.

Desentelar el mundo
A qué precio
Lo aprendido
El ingenio de matar las palabras
Los sonidos de las palabras
Los gorjeos de las palabras
El silbido de la piel de las palabras
Lo sombrío de los pájaros en los ojos de las palabras
La antorcha húmeda, qué quedará
De la luz aspergiada de las palabras
-Rosa nieve fuego azul mar multiplicada-
No podríamos edificar otro mundo
Andrei Langa
Del silencio más allá de las palabras…


Pere Bessó

duminică, 22 ianuarie 2012

.




Constantin Brancusi

Piatra de ascuțit

*
Viața e o piatră de ascuțit ce se tocește
în drumul unora
Bedrettin Aykin

I

Prenumele durerii asociat sunetului sălciilor de pe malul râului copilăriei. Ce voi să zic în acest poem: cuțitul tău e pentru floarea fragilă de migdal, prima rază a dimineții schimbă durerea în mânie, întunericul mă face să pictez o pădure de urlete în propria-mi voce, la capătul singurătății se mai adaugă masacrul ostilității și uit păsările și insecta de apă, întind capul în fața vânătorului sălbatic, dragostea e mânie pentru mine, mi-am anihilat durerea cu mânia și în locul ei scriu numele lui Nina Hagen…


II

O colină ninsă într-o fântână întunecată fără de fund, urmă oarbă a vocii, nici o armă rece pentru pânza albă…


III

Fermentarea musturilor la poarta deschisă a inimii neajutorate ce duce spre gura măciuliei de mac a timpului întru pierderea simțului, în pielea ce păstrează urma incendiului tuturor focurilor în cea mai excelentă așezare a nimicului, împărțind vidul, beneficiul în ciuda camerelor inimii.


IV

Nu ai de ce să venerezi jeraticul. Focul cel vechi mai e încă foc.


V

Dragostea de părinte e o autoconsumare reciprocă, praf și tristețe.


VI

Drumul pustiu este o lipsă de sânge pe obrazul pătruns de ploaia sălcie.


VII

Mâinile tale odihnesc la capătul tuturor drumurilor. Le ridici pentru a înlătura pretextul nocturn al acestui poem.


VIII

Un dispreț silențios precum cortina estompează ciripitul păsărilor moarte ce calmează viața.


IX

Atunci înseamnă că a stinge lumina e un mod de a da adăpost ochilor închiși, de a potoli focul fălosului cocoș castrat în porumbarul toamnei.


X

Mătasea din casă învârte visul în jurul focului și încercuie iedera degradării dragostei: cârpe uleioase de bucătărie stau pe acolo pe unde mai ieri era puf de catifea, buze fierbinți și petale de lavă clocotind în una și aceiași oală…


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa
De Aigües turques, 2010


*****

LA PEDRA D'ESMOLAR

La vida és una pedra d’esmolar que s’agusa
pels camins d’alguns
Bedrettin Aykin

I

El nom del dolor associat al so dels salzes del riu de la infantesa. Què dir en aquest poema: el teu coltell per a la fràgil flor d’ametller, la primera llum del matí muda el dolor en ira, la foscor m’esglaia per a dibuixar un bosc d’udols en la meua veu, s’afig al bescoll de la soledat la massacre del desamor i oblide els ocells i la panereta d’aigua, avance el cap davant dels ulls del caçador salvatge, l’amor és per a mi ira, he anihilat amb ira el meu dolor i en el seu lloc escric el nom de la Nina Hagen…


II

un pujol nevat en un pou fosc sense fons, cega petjada de veu, cap acer per al cotó blanc…


III

fermentar els sucs en la porta oberta del cor desassistit
per al reg del babol del temps en la pèrdua del sentit, en la pell que manté la traça de l’incendi de tots els focs en la més exquisita randa del no-res compartint el buit, la renda a despit de les cambres del cor


IV

No cal que reverencies les brases. El foc vell encara és foc.


V

L’amor al pare és consum de dos, pols de tristesa.


VI

El carrer desert és una absència púrpura en el rostre xop de la pluja exsangüe.


VII

Les teues mans dormen en la gola de tots els camins. I les alces per a trencar l’alibi nocturn d’aquest poema.


VIII

Un desamor silenciós com les cortines que amortallen el refilet dels ocells morts apaivaga la vida.

IX

Aleshores apagar la llum és la manera de donar aixopluc als ulls extingits, de calar foc al pal de gall capó al corral de la tardor.


X

La seda a la llar embolcalla el desig al voltant del foc i assetja l’enfiladissa del descrèdit d’amor: draps de cuina oliosos on abans plomes de vellut, llavis de febre, pètals de lava bombollant a la mateixa olla.


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

LA PIEDRA DE AFILAR

La vida es una piedra de afilar que se aguza
por los caminos de algunos
Bedrettin Aykin

I

El nombre del dolor asociado al sonido de los sauces del río de la niñez. Qué decir en este poema: tu cuchillo para la frágil flor de almendro, la primera luz de la mañana muda el dolor en ira, la obscuridad me asusta para dibujar un bosque de aullidos en mi voz, se añade al pescuezo de la soledad la masacre del desamor y olvido los pájaros y la cucaracha de agua, adelanto la cabeza ante los ojos del cazador salvaje, el amor es para mí ira, he aniquilado con ira mi dolor y en su lugar escribo el nombre de Nina Hagen…


II

Una colina nevada en un pozo obscuro sin fondo, ciega pisada de voz, ningún acero para el algodón blanco


III

Fermentar los jugos en la puerta abierta del corazón desasistido para el riego de la amapola del tiempo en la pérdida del sentido, en la piel que mantiene la huella del incendio de todos los fuegos en la más exquisita randa de la nada compartiendo el vacío, la renta a despecho de las cámaras del corazón.


IV

No has de reverenciar las brasas. El fuego viejo todavía es fuego.


V

El amor al padre es consumo de dos, polvo de tristeza.


VI

La calle desierta es una ausencia púrpura en el rostro empapado de la lluvia exangüe.


VII

Tus manos duermen en la garganta de todos los caminos. Y las alzas para romper la coartada nocturna de este poema.


VIII

Un desamor silencioso como las cortinas que amortajan el trino de los pájaros muertos apacigua la vida.


IX

Entonces apagar la luz es la manera de dar cobijo a los ojos extinguidos, de calar fuego al palo de gallo capón en el corral del otoño.


X

La seda en el hogar envuelve el deseo alrededor del fuego y asedia la enredadera del descrédito de amor: trapos de cocina aceitosos donde antes plumas de terciopelo, labios de fiebre, pétalos de lava burbujeando en la misma olla…


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010

.



Theodor Pallady

Fără ieri şi fără mâine

*
Unde-i lumea fără ieri şi fără mâine?”
Leonida Lari


În inima rănită a singurătății nu ai vreo vrăjitorie să încalce canonul nopții. Nici o fereastră nu e întredeschisă pentru a mirosi aroma narcisului din pustietatea întunericului, parfumul petalelor în trei foi al privegherii.


Pere Bessó
Inédito "El gran cafetar", 2011


*****

SENSE AHIR SENSE DEMÀ

Unde-i lumea fără ieri şi fără mâine?”
Leonida Lari


Al cor nafrat de la soledat no hi ha fetilleria per a jugar amb el canon de la nit. Cap finestra entreoberta per a olorar des de l’ermàs de la foscor el perfum de la flor del somni, la flaire de les fulles trifoliades de la revetlla.


Pere Bessó
Ìnèdit, El gran cafetar, 2011


*****

SIN AYER SIN MAÑANA

Unde-i lumea fără ieri şi fără mâine?”
Leonida Lari


En el corazón llagado de la soledad no hay hechizo para jugar con el canon de la noche. Ninguna ventana entreabierta para oler desde el yermo de la obscuridad el perfume de la flor del sueño, el aroma de las hojas trifoliadas de la vigilia.


Pere Bessó
Inédito, El gran cafetar, 2011

.


Alexandra Nechita

Vremea cireșelor

*
On n'englue pas le diable comme un merle
à la pipée.
Aloysius Bertrand


Precum o mierlă
ce cântă pe ramul cireșului
a adâncului de abis al luminii,
zbori atât de sus, atât de sus
încât atingi cu aripa lucarna științei oculte
și ajungi pe vârful muntelui,
pe coama valului
ce nu mai apucă să respire
pe ultima plajă,
băltoacă murdară dorită de raze,
bălăcire în plăcere.
Precum cântul de mierlă,
cursa vânatului afișată,
coada peștelui întunecat al iubirii ascunse
în adâncul luminii pâlpâitoare
din candela ideii,
ajunge respirația genezei visului
în fluxul memoriei.


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

TEMPS DE CIRERES

On n'englue pas le diable comme un merle
à la pipée.
Aloysius Bertrand


Com la merla
que xiula en la branca del cirerer
del fons abissal de la llum,
voles tan alt, tan alt
que de l’ala toques la lluerna de la ciència oculta
i ascendeixes al cimal de la muntanya,
a la cresta de l’ona
que mai no dorm el sufragi de la carícia
en darrera platja,
toll de tarquim enyor d’espurnes,
esguit de joia.
Com el cant de merla,
engany de la caça al reclam,
la cua de l’obscur peix de l’amor obscur
del fons de la llum repelada
al cresol de la idea,
ascendeix l’alé de la gènesi del desig
a la memòria.


Pere Bessó


*****

TIEMPO DE CEREZAS

On n'englue pas le diable comme un merle
à la pipée.
Aloysius Bertrand


Como el mirlo
que silba en la rama del cerezo
del fondo abisal de la luz,
vuelas tan alto, tan alto
que del ala tocas el tragaluz de la ciencia oculta
y asciendes a la cima de la montaña,
a la cresta de la ola
que nunca duerme el sufragio de la caricia
en última playa,
charco de cieno añoranza de centellas,
salpicadura de gozo.
Como el canto de mirlo,
engaño de la caza al reclamo,
la cola del obscuro pez del amor obscuro
del fondo de la luz repelada
en el candil de la idea,
asciende el aliento de la génesis del deseo
en la memoria.


Pere Bessó
"Poemas inéditos"

.



Ştefan Luchian

Almila Alp

*
Goliciunea sticlei ce pătrunde pănă în nucleul poveștii tale răsfrânge secarea sânilor, însă nicicând un mă voi obișnui să port cămașă cu mânecă scurtă ca să scăp de simpla singurătate, adică nu există flori pentru atâta sânge în noaptea asta de toamnă, cafeaua aburește trist și nu îți ies din cap acele versuri de Almilia Alp: sunt cumva inima fiecărui bărbat, cum ar fi păsările migratoare în propria lor apertură. Așadar, capitularea pereților, mersul accelerat al pietonului, mirosul de cenușă umedă. Sunt eu cel care va alege urmele morții.


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

ALMILA ALP

La nuesa del vidre cap al moll de la teua història reflecteix la ressecor dels mugrons, però mai no m'acostumaré al tall de mànegues per a despullar-me la ingènua soledat, car no hi ha flors per a tanta sang aquesta nit de tardor, el café fumeja trist i no se te'n van del cap aquells versos d'Almila Alp: d'alguna manera el cor de cada home, com les aus migratòries en la seua mateixa finestra. Així, la derrota de les parets, el pas apressat de transeünt, aroma de cendra mullada. Seré jo qui trie les traces de la mort.


Pere Bessó


*****

ALMILA ALP

La desnudez del vidrio hacia el meollo de tu historia refleja el reseco de los pezones, pero nunca me acostumbraré al corte de mangas para despejarme de la ingenua soledad, pues no hay flores para tanta sangre esta noche de otoño, el café humea triste y no se te van de la cabeza aquellos versos de Almila Alp: de algún modo el corazón de cada hombre, como las aves migratorias en su propia ventana. Así, la derrota de las paredes, el paso apresurado de viandante, aroma de ceniza mojada. Seré yo quien elija las huellas de la muerte.


Pere Bessó

.




Constantin Brancusi

Absența lui Nilgün Marmara (1958-1987)

*
Goats shamble, morose, rank-haired,
To lick the sea-salt.
Sylvia Plath


Îmi continui dansul în acest sicriu vertical
propice zilei și nopții
Nilgün Mármara


Cântec de lebădă înainte să sune muzica poemelor vieții împotriva morții, o tăcere densă, piezișă și crudă de aragaz, casa miroase din nou a praf și apar florile de mucegai ce urmează bucuriei vădite a trandafirilor. Una și aceeași beznă, aceeași lilieci reflectați în oglindă, aceeași mângâiere a marii magnolii de pe cărarea din rigolă ce crește smochinii tăinuiți, divizându-se între visul și vraja intimității păsării cu buclă roșie din colivie, aceeași apariție palidă a frumuseții înfășurată în tifon de pe geamul înalt ce cheamă de după peretele mării.


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

ABSÈNCIA DE NILGÜN MÁRMARA (1958 - 1987)

Goats shamble, morose, rank-haired,
To lick the sea-salt.
Sylvia Plath

Continue la meua dansa en aquest taüt vertical
propici al dia i la nit
Nilgün Mármara


El cant de cigne abans de la música blava dels poemes de la vida contra la mort, un silenci espés, tallat i lacerant de cuina a gas, la casa olora de bell nou a pols i torna el florit després de la joia tan viva de les roses. La mateixa foscor, els mateixos rats penats en l’espill, la mateixa carícia de la gran magnòlia per la senda del reguer que duu a les figues de pala secretes, dividint-se entre el somni i l’encís de la intimitat de l’ocell de floc roig en la gàbia, la mateixa aparició lívida de la bellesa embolcallada en gases des de l’alta finestra que crida darrere de la tàpia del mar.


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

AUSENCIA DE NİLGÜN MARMARA (1958-1987)

Goats shamble, morose, rank-haired,
To lick the sea-salt.
Sylvia Plath

sigo mi danza en este ataúd vertical
propicio al día y la noche
Nilgün Mármara


El canto de cisne antes de la música azul de los poemas de la vida contra la muerte, un silencio espeso, tajado y lacerante de cocina a gas, la casa huele de nuevo a polvo y regresa el moho después del regocijo tan vivo de las rosas. La misma oscuridad, los mismos murciélagos en el espejo, la misma caricia de la gran magnolia por la senda de la acequia que lleva a los higos chumbos secretos, dividiéndose entre el sueño y el hechizo de la intimidad del pájaro de lazo rojo en la jaula, la misma aparición lívida de la belleza envuelta en gasas desde la alta ventana que llama tras de la tapia del mar.


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010

sâmbătă, 21 ianuarie 2012

.



Hedda Sterne

Caru cu bere

*
de unde se aude un scâncet
Crista Bilciu

Picături de memorie
peste pânza de păiangen
-trei zile şi trei nopţi pentru legenda logodnicelor,
călugăriţe ale unei vieţi întregi pline de necaz,
servind bancul spumos al bacalului de bere,
violine şi violete de grădină,
cad precum pisicile cu gura desfăcută din dragoste
în supa de legume,
precum argintul de pe copitele cailor din vis
printre picăturile de sudoare incomode
ale unui turist hebdomarăr,
sună trop-trop la limita focului de bronz,
sfidând cortina zăpăcelii,
plăcerea supravegherii în gura în care se cade,
conştiinţă umezită a aripilor lipite de sol
şi rugina pietrelor...


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

CARU DE BERE

de unde se aude un scâncet
Crista Bilciu

Les gotes de la memòria
damunt de la teranyina de la pluja
-tres dies i tres nits per a la llegenda de les núvies,
les monges de tota una vida desafecta
servint l'anècdota escumosa de la cervesa,
violons i violes de gradina,
cauen com gates panxa amunt de l'amor
en sopa de llegums,
com la plata de les potes del cavall del somni
a l'entremig de les suors incòmodes
de turista hebdomarial,
sonen clop clop al frec del foc de bronze
desafiant la cortina de la son,
el tast de la vigília al llavi que s'hi acomoda,
la consciència amerada de les ales a terra
i el rovell de les pedres...


Pere Bessó
Bucarest, 20 agost 2011


*****

CARU CU BERE

de unde se aude un scâncet (de donde se oye un gemido)
Crista Bilciu

Las gotas de la memoria
sobre la telaraña de la lluvia
-tres días y tres noches para la leyenda de las novias,
las monjas de toda una vida desafecta,
sirviendo la anécdota espumosa de la cerveza,
violines i violetas de grădină,
caen como gatas boca arriba del amor
en sopa de legumbres,
como la plata de las patas del caballo del sueño
en medio de los sudores incómodos
de turista hebdomarial,
suenan clop clop al roce del fuego de bronce
desafiando la cortina del sopor,
el gusto de la vigilia en el labio que se le acomoda,
la conciencia humedecida de las alas en el suelo
y la herrumbre de las piedras...


Pere Bessó

.




Constantin Brancusi

Copac de cristal

*
Ochii răniţi de ploaie
Hasibe Sönmez

Copacul tău de cristal cunoaşte limba secretă a ploilor, tăcerea umbrelor care odinioară erau riduri de lumină printre cicatricele inimii ce ocultează în propria nostalgie - fluturi de mătase, larve gri şi garoafe roşii…


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

ARBRE DE CRISTALL

Els ulls ferits de la pluja
Hasibe Sönmez

El teu arbre de cristall coneix el llenguatge secret de les pluges, el silenci de les ombres que antany foren solcs de llum al bell mig de les cicatrius del cor que amaga en la seua nostàlgia papallones de seda, cucs grisos i clavells roigs...


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

ÁRBOL DE CRISTAL

Los ojos heridos de la lluvia
Hasibe Sönmez

Tu árbol de cristal conoce el lenguaje secreto de las lluvias, el silencio de las sombras que antaño fueron surcos de luz en medio de las cicatrices del corazón que esconde en su nostalgia mariposas de seda, gusanos grises y claveles rojos…


Pere Bessó
De Aigües Turques, 2010

.



Victor Brauner

Limită sau apartenenţă

*
La pierre est-elle plus belle dans le mur?

Michel Deguy


Presupunem că refac entropia sub efectul erosului
aşadar bănuiesc imediat
că arborele separă pădurea de orizont
şi ne ascunde lumina
îngerul şi scara lui Iacob
măreţul foc ce ne adună noaptea
în visul revoltei
în care, ca mister al ploii,
cred în mare taină,
şi dragostea ta însingurată aprinde trandafirul vizibil
în grădinile palatului de iarnă
al inimii omului
care ştie că piatra din mână
e mai frumoasă şi pioasă şi singulară
decât cea din adâncul zidului simbolurilor vechi...


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

LÍMIT O PERTINENÇA

La pierre est-elle plus belle dans le mur?

Michel Deguy


Suposa que remunte l’entropia davall de l’os
car sospite l’instant
que l’arbre barra el bosc de l’horitzó
i ens amaga la llum
-l’àngel i l’escala de Jacob-
el gran foc que ens reagrupa a la nit
en el somni de la revolució
en què, com misteri de pluja,
secretament crec,
i el teu amor només vetlla la rosa visible
als jardins del palau d’hivern
del cor de l’home
que sap que la pedra a la mà
és més bella i pietosa i singular
que al fons del mur dels vells símbols…


Pere Bessó


*****

LÍMITE O PERTENENCIA

La pierre est-elle plus belle dans le mur?

Michel Deguy


Suponte que remonto la entropía bajo del hueso
pues sospecho el instante
que el árbol barra el bosque del horizonte
y nos oculta la luz
-el ángel y la escala de Jacob-
el gran fuego que nos reagrupa en la noche
en el sueño de la revolución
en el que, como misterio de lluvia,
secretamente creo,
y tu amor sólo vela la rosa visible
en los jardines del palacio de invierno
del corazón del hombre
que sabe que la piedra en la mano
es más bella y piadosa y singular
que en el fondo del muro de los viejos símbolos…


Pere Bessó

.


Ion Andreescu

Visul lui sicomoro

*
Ultimele păsări concresc odată cu venirea ploii
Veycel Çolak


Cristalul făcut fărâme în urechi
tot ascultând cuvântul de piatră

(Altfel de lacrimi.
Nu există noapte,
pentru că nu cunosc spaţiul visului
neîmplinit, lumina copacului cel diferit,
bezna bântuie în ochi

Cuvinte şi urzici, aşchii
de violină în cântecul păsărilor)

încrustat în smochine şi licoarea de jasmin
culmina-va durerea.


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

EL SOMNI DEL SICÒMOR

Els darrers ocells s’acreixen amb la pluja
Veysel Çolak


El cristall esmicolat a l’oïda
per escoltar la paraula de pedra

(Llàgrimes d’una altra manera.
No hi ha nit,
car no conec l’espai del somni
trencat, la llum de l’arbre d’una altra manera,
foscor cendra als ulls.

Paraules i ortigues, engrunes
de violí en el cant de les aus)

incrustat en figues i licor de gessamí
culminarà el dolor.


Pere Bessó
De Aigües turques, 2010


*****

EL SUEÑO DEL SICÓMORO

Los últimos pájaros se acrecen con la lluvia
Veysel Çolak


El cristal hecho añicos en los oídos
por escuchar la palabra de piedra

(Lágrimas de otra manera.
No hay noche,
pues no conozco el espacio del sueño
roto, la luz del árbol de otra manera,
oscuridad ceniza en los ojos

Palabras y ortigas, migajas
de violín en el canto de las aves)

incrustado en higos y licor de jazmín
culminará el dolor.


Pere Bessó
De Aigües turques

.



Nicolae Grigorescu

Cimitirul de sub lunca neagră

*
Aici se ascunde umbra cerului,
care e doar o reflectare secundară a acestui cer,
o copie infidelă a lui,
explozie a unei stele în mijlocul tuturor stelelor celor mai ordinare.
Edificiile distruse de către orbii cei fără aripi
sunt mai mici decât mine.
O stea stinsă luminează pentru fiecare locatar care doarme
fără paza vreunui înger.
În îmbrăţişarea pastorului - o capcană pentru păsări vânează vidul.
Nu e nici o urmă de balansare.
Fresca nopţii emană un miros de sânge -
care e ca un smoc de iarbă uscată
păstrată într-o geanta neagră de piele tăbăcită -

şi se alterează rapid.
O obscuritate a tăcerilor
şi nuanţe bleu au căzut peste noi.
Revăd absent zborul său,
iar gândul soarbe savoarea a ceva ce chiar nu cunosc.
Cărarea gri a carului cu ciumaţi stă plină de măslini.
Razele sale pot fi atinse acum de către cei morţi,
scria poetul.
Moartea poate atinge măslinii,
stelele învăluite,
şi chiar însăşi mortalitatea
prin propriii pori pulverizaţi de moarte.
Sunt atât de obosit încât m-aş culca aici,

însă nu sunt chiar atât de sleit de puteri
încât ultima mea răsuflare, după noua Intifadă, să se oprească.
Sângele unui miel sacrificat spală piatra de mormânt a lui Arafat şi Darwish.

Gaza este un cuvânt înscris pe o gravură
prin care mă agăţ de viaţă
ca printr-o narghilea de argint somnolentă.
Pentru tine e mielul cuvintelor mele,
ca să nu dispară păcatul tuturor bombelor lumii.
Gaza, visul părului creţ de pe craniu
rămas la poarta de pe mormântul celor inocenţi,
pe care mâinile mele l-au curăţat
ca pe o icoană răsturnată a păcii.

Gândesc în oase,
picioare jupuite trăind printre noi în ziua de mâine,
şi respir, Gaza, parfum suav
al gloriei martirilor tăi.
Trec peste visul dulce al mamelor din Gaza,
panglică neagră la şirul de visuri ale tinerilor din Gaza,
şi întind pielea acestor morţi care nu au nimic a ne oferi,
nici chiar ultima jartieră a strigătului de dorinţă
prinsă de corpurile lor arse.
Niciodată nu vor fi îndeajuns candelabrele căzuţilor
Pentru a îndrepta aceasta.
Pierduţi întru cei pierduţi, ţipetele se pierd

printre măslinii din partea cealaltă a trecătorii,
care îşi răsucesc ramurile jenate
şi lacrimă.


Poem de Pere Bessó, traducere din spaniolă în română de Andrei Langa


*****

CEMENTERI DAVALL DE L’ESTANY NEGRE

Ací l’ombra del cel grata,
és purament apr
oximació secundària del cel,
calcomania del cel,
estel que esclata enmig de tots els estels més ordinaris.
Els edificis enderrocats pels besllums sense ales
són més petits que jo,
Un estel fosc per a cada resident que dorm
sense la cura de cap àngel.
Al gafet de pastor un parany de pardalets penja buit.
Ni es balanceja.
La fresca de la nit alça una flaire de sang,
picantoseta com brots de l’herba ressequida
guardats en bossa de cuir negra,

De seguida put.
Una foscor de silencis
i dols blaus ens han caigut al damunt.
Jo reprenc absent el seu vol,
El pensament reprén el tast d’allò que encara no conec.
El sender gris del carro de la pesta està renglat d’oliveres.
Els seus arrels poden tocar ara els morts,
escriví el poeta.
La mort pot tocar les oliveres,
les amortallades estrelles,
la mortaldat mateixa
a través dels seus porus empolsegats de mort.

Estic tan cansat que em gitaria ací
però no estic prou cansat
perquè el meu darrer buf de nova intifada es detinga.

Un anyell lleixivat blanquejà les lloses d’Arafat i Darwish.
Gaza és el mot gravat en aiguafort
que m’enganxa a la vida
com un narguil de plata somnolenta.
Per a tu l’anyell de les meues paraules
que no lleva el pecat de les bombes del món.
Gaza, el somni del rínxol de la calavera
a la porta del llosal dels innocents
on les meues mans han estat fregant-te
com una icona enrunada de la pau.

Pense en els ossos,
anques espellegades vivint entre nosaltres demà
i alene, Gaza, el suau perfum
de la glòria teus màrtirs.
I transgredesc el somni dolç de les mares de Gaza,
trene les cintes dels somnis de les jóvens de Gaza
i tibe la pell d’aquests morts que no tenen res a oferir-nos,
ni tan sols el darrer lligament al crit de la luxúria
dels seus cossos cremats.
Mai no hi haurà mai bastants canelobres caiguts
per a esmenar açò.

Perduts per perduts, les udolades es perden
en les oliveres de l’altra banda del pas,
que vinclen les seues branques avergonyides
i s’esgarrifen.


Pere Bessó
"Poemes inèdits"


*****

CEMENTERIO BAJO DE LA LAGUNA NEGRA

Aquí la sombra del cielo escarba,
es puramente aproximación secundaria del cielo,
calcomanía del cielo,
estrella que estalla en medio de todas las estrellas más ordinarias.
Los edificios destruidos por los deslumbres sin alas
son más pequeños que yo,
Una estrella obscura para cada residente que duerme
sin el cuidado de ningún ángel.
En el corchete de pastor una trampa de pajarillos cuelga vacío.
Ni se balancea.
La fresca de la noche levanta un aroma de sangre,
picantillo como brotes de la hierba reseca
guardados en bolsa de cuero negra,

Enseguida hiede.
Una obscuridad de silencios
y duelos azules nos han caído encima.
Retomo ausente su vuelo,
El pensamiento retoma el sabor de lo que aún no conozco.
El sendero gris del carro de la peste está enfilado de olivos.
Sus raíces pueden tocar ahora los muertos,
escribió el poeta.
La muerte puede tocar los olivos,
las amortajadas estrellas,
la mortandad misma
a través de sus poros polvorientos de muerte.
Estoy tan cansado que me acostaría aquí,

pero no estoy tan cansado
para que mi último resuello de nueva intifada se detenga.
Un cordero lixiviado blanqueó las losas de Arafat y Darwish.

Gaza es la palabra grabada en aguafuerte
que me engancha a la vida
como un narguile de plata soñoliento.
Para ti el cordero de mis palabras
que no quita el pecado de las bombas del mundo.
Gaza, el sueño del rizo de la calavera
a la puerta del losar de los inocentes
donde mis manos han estado rozándote

como un icono derrocado de la paz.
Pienso en los huesos,
ancas despellejadas viviendo entre nosotros mañana
y respiro, Gaza, el suave perfume
de la gloria de tus mártires.
Y transgredo el sueño dulce de les madres de Gaza,
trenzo las cintas de los sueños de las jóvenes de Gaza
y estiro la piel de estos muertos que no tienen nada que ofrecernos,
ni tan siquiera la última liga al grito de la lujuria
de tus cuerpos quemados.
Nunca habrá bastantes candelabros caídos
Para corregir esto.
Perdidos por perdidos, los aullidos se pierden

en los olivos del otro lado del paso,
que retuercen sus ramas avergonzadas
y se desgarran.


Pere Bessó
"Poemas inéditos"