marți, 15 mai 2012

.


Magda Frank

După ambuscadă

*
Ce mai caută acel trandafir ofilit în mâna ta,
acel vis fragil dispărut în contur
la prima atingere a învelișului umbrelor?


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

DESPRÉS DE L’EMBOSCADA

Què fa encara en la teua mà aquella rosa seca,
aquell desig de vidre desnonat al voltant,
al primer tacte del llit de les ombres?


De Els colps de la sal, 2012
Pere Bessó


*****

DESPUÉS DE LA EMBOSCADA

¿Qué hace todavía en tu mano aquella rosa seca,
aquel deseo de vidrio desahuciado en derredor,
al primer tacto del lecho de las sombras?


De Els colps de la sal, 2012
Pere Bessó

.


Theodor Pallady

Prefer pe cel de la nai și laurii

*
Însingurat acest geniu nou al mecanicii
care respiră precum un dragon și sfidează dezolarea în zilele cu ploaie,
vechea spițerie de ierburi de pe strada Morverde
și infuzii speciale ce își trag originea din mitologia celtă,
vietatea cu trei capete ce scuipă trombe de sulf
pe cele trei guri ale sale,
trei căscături uriașe ce ne apără contra androfobiei
noilor amazoane și a luminii deosebite din mahalaua lui Carmen.
De asemenea noaptea licărândă ce instrumentează
caracterul lent al scurgerii sângelui gelatinos,
în loc de calabalâcul din casă și flori,
aparențe ale unui început amoros în pielea ridată sau ca o crustă.
Lucruri de văzut, așa cum e o spadă sângerândă, cu perspectivă:
Venerabila lună a poeților jucători și a cărților de joc
ale escrocilor orbiți de soarta strălucitoare,
mușcată de nori.
Doarme, orbetele, ca și toți noi ceilalți,
la umbră, cu spatele la scântei, la jăratic și la lucarnă.
Există unul dintre noi care scapătă săgețile luminii,
înșfăcând arcul curcubeului în zilele cu ploaie:
alimentează sângele lor irizat cu cerneala
-sudoarea, cernala, grăsimea- poeților blestemați,
à la villonnaise.
Pentru a seduce Umbra nu dispunem de nici o substanță cenușie,
nici de bordeluri rupte de viață pentru a condimenta-o în stil Aligheri,
în trecere saturând celulele sufletelor noastre solitare
cu lumina abruptă a carului lui Apolo
făcând cercuri în ceașca cu infuzie din frunze de dafin.


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa
(Praful scriiturii)


*****

PREFERESC EL DE LA SIRINGA I EL LLORER

Només aquest nou enginy de la mecànica
que esbufega com un drac i desafia el neguit els dies de pluja,
l’antiga botiga d’herbes al carrer de Morvedre
i certs beuratges que tufen de la mitologia celta,
la bestiola de tres caps que gita raigs de sulfur
per les seues tres boques,
tres rotunds badalls que ens guarden contra l’androfòbia
de les noves amazones de la llum d’altra manera al barri del Carme.
Àdhuc la resplendent nit que convoca empra
el lent sollevament de la sang gruixa,
en comptes d’andròmines de porxo i de roses,
traces de l’inici amorós dins de la pell rugada o d’escorça.
Coses a veure, com l’espasa sagnant, amb perspectiva:
La venerable lluna dels poetes enjogassats i els naips
dels tafurs enlluernats pel dissort rutil·len,
flassada de núvols.
Dorm, luctífug, com tots nosaltres,
a l’ombra, d’esquenes al gripau, al caliu, a la lluerna.
Ai d’aquell de nosaltres que desnugue els flocs de la llum,
i vulga tocar l’arc del cel en dies de pluja:
nodrirà la seua sang irisada amb la tinta
–la suor, el tiny, la ronya- dels poetes maleïts,
à la villonnaise.
Per a seduir l’Ombra no tenim cap substància grisa,
ni bordells perduts enmig de la vida per assaonar l’Alighieri,
i de pas assaciar les cèl.lules de les nostres ànimes solitàries
amb la llum sobtada del carro d’Apol·lo
fent cursa per la tassa de tisana de fulles de llorer.


Pere Bessó
De La pols de l'escriptura [El polvo de la escritura]


*****

PREFIERO EL DE LA SIRINGA Y EL LAUREL

Sólo este nuevo ingenio de la mecánica
que resuella como un dragón y desafía la desazón los días de lluvia,
la antigua botica de hierbas de la calle de Morvedre
y ciertos brebajes que hieden de la mitología celta,
la bestezuela de tres cabezas que lanza rayos de sulfuro
por sus tres bocas,
tres rotundos bostezos que nos guardan contra la androfobia
de las nuevas amazonas de la luz de otra manera en el barrio del Carmen.
También la resplandeciente noche que convoca emplea
la lenta sublevación de la sangre gruesa,
en lugar de bártulos de porche y de rosas,
trazas del inicio amoroso dentro de la piel arrugada o de corteza.
Cosas que ver, como la espada sangrante, con perspectiva:
La venerable luna de los poetas retozones y los naipes
de los tahúres deslumbrados por la desdicha rutilan,
frazada de nubes.
Duerme, luctífugo, como todos nosotros,
a la sombra, de espaldas al escuerzo, al rescoldo, al tragaluz.
Ay de aquel de nosotros que desanude los flecos de la luz,
por tocar el arco iris en días de lluvia:
nutrirá su sangre irisada con la tinta
–el sudor, el tinte, la roña- de los poetas malditos,
à la villonnaise.
Para seducir a la Sombra no tenemos ninguna substancia gris,
ni burdeles perdidos en medio de la vida para sazonar a Alighieri,
y de paso saciar las células de nuestras almas solitarias
con la súbita luz del carro de Apolo
haciendo carreras por la taza de tisana de hojas de laurel.


Pere Bessó
De La pols de l'escriptura [El polvo de la escritura]

miercuri, 9 mai 2012

.



Theodor Pallady

Fruct în cădere

*
Ți-am zis:
îți voi fi alături. Sunt femelă
ușor de stăpânit.

Dolors Alberola


Cel mai dulce sirop
face noaptea tare, etilică
în ombilicul timpului.


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

LLEPADUMEN DAVALLADA

Te dije:
seguiré a tu lado. Soy perra
fácil de contener.

Dolors Alberola


El més dolç xarop
fa nit alta, esperitosa
al melic del temps.


Pere Bessó
De El Llibre dels haikus, 2010


*****

GOLOSINA EN DESCENSO

Te dije:
seguiré a tu lado. Soy perra
fácil de contener.

Dolors Alberola


El más dulce jarabe
hace noche alta, espiritosa
en umbilical tiempo.


Pere Bessó
De El libro de los haikus, 2010

marți, 8 mai 2012

.



Nicolae Grigorescu

Penumbră deplină

*
Prăpăstiile vârstei sunt cu totul altele decât fantele din zidurile orașului împrejmuit și hăurile din munți. Aș lua ecourile ca pe cuvintele disipate în mâinile mele și aș dormi cu ele în lumina tăcerii, așteptând vocea lazariană ce nu știe de abisurile din visuri și m-ar face să trec printre firele și ascunzișurile luminii împrăștiate în penumbra de pe stânca unde în sfârșit luminează comprehensiunea.


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

PENOMBRA DEFINITIVA

Per a l’Andrei Langa

Els estimballs de l’edat són diferents als clivells de la ciutat emmurallada i als golerons de muntanya. Atraparia els seus ecos com les paraules esvanides en les meues mans i dormiria amb elles en l’arrel del silenci, tot esperant la veu llatzerada que no sap de trencaments de somnis i em faria passar pels fils i giragonses de la llum dividida en la penombra del penya-segat on al capdavall il•lumina l’enteniment.


Pere Bessó
De Els colps de la sal 2012


*****

PENUMBRA DEFINITIVA

Per a l’Andrei Langa

Los precipicios de la edad son distintos a las grietas de la ciudad amurallada y a las quebradas de montaña. Atraparía sus ecos como las palabras desvanecidas en mis manos y dormiría con ellas en la raíz del silencio, esperando la voz lazarena que no sabe de quebrantos de sueños y me haría pasar por los hilos y recovecos de la luz dividida en la penumbra del acantilado donde ilumina al fin el entendimiento.


Pere Bessó
De Els colps de la sal 2012

luni, 7 mai 2012

.



Saint Julian

Sfântul Iulian

We are the surviving seeds
Of the Sower,
Escaped and unharmed,
Tossed and shaken,
Shaped and chiselled
By the wild wind.
Raymond Grech, The Surviving Seeds

Of the thirsty lonely sailor in his shell
George Gregory Buttigieg, Lost at sea



Lumea devorează pleoapele noastre
ce supraviețuiesc dincolo de vise,
semințe din semănătorul trandafirului
pe care le mestecă noaptea,
peisaj pe care îl retrăim într-un poem din exil
în stilul lui d'Hélene Dorion
așezată pe maluril mării,
însă fără ca să-și trădeze statura:
voi zice prietenului meu că abia dacă mai rememorez
frunzele de dafin încolăcite la orizont,
cel care a plutit, acum da, într-o barcă de Cohen
pentru a vindeca melancolia păsărilor
de pe sârmă, când scapără spărturile
și se împrăștie dârele pietrelor aruncate
în mijlocul așchiilor dintre secole,
subțiatic, salvat, fără răni,
ales între cap și pajură,
modelat și șlefuit de vântul sălbatic.
Căută apa,
marginea imaginii ce revine,
și din nou se prinse de noi.
Își aminti de voioșia locului lovit de val:
acolo deasemenea locuia lumina.


Poem de Pere Bessó, traducere în română de Andrei Langa


*****

SAINT JULIAN

We are the surviving seeds
Of the Sower,
Escaped and unharmed,
Tossed and shaken,
Shaped and chiselled
By the wild wind.
Raymond Grech, The Surviving Seeds

Of the thirsty lonely sailor in his shell
George Gregory Buttigieg, Lost at sea



El món devora les nostres parpelles
que sobreviuen al dellà dels somnis,
llavors del sembrador de la rosa
que mastega la nit,
paisatge que revivim en un poema d'exili
a la manera d'Hélène Dorion
asseguda a vora del mar,
però refractària del tot al refet:
vés a dir al meu amic que encara recorde
les fulles de llorer enrotllades a l'horitzó,
que flote, ara sí, en un saltiró de Cohen
per a guarir la melangia dels ocells
del filferro, quan esclaten les cletxes
i es perden els solcs de les pedres gitades
al bell mig dels esquinçalls dels segles,
esmunyit, escapat, il•lés,
jugat a cara o creu,
modelat i cisellat pel vent salvatge.
Cerque l'aigua,
la riba de la imatge que retorna,
i de nou es penja de nosaltres.
Recorde la joia del lloc que renta l'ona:
També enllà habitava la llum.


Pere Bessó
De El Quadern de Malta, 2006


*****

SAINT JULIAN

We are the surviving seeds
Of the Sower,
Escaped and unharmed,
Tossed and shaken,
Shaped and chiselled
By the wild wind.
Raymond Grech, The Surviving Seeds

Of the thirsty lonely sailor in his shell
George Gregory Buttigieg, Lost at sea



El mundo devora nuestros párpados
que sobreviven más allá de los sueños,
semillas del sembrador de la rosa
que mastica la noche,
paisaje que revivimos en un poema de exilio
a la manera d'Hélene Dorion
sentada a orillas del mar,
pero refractaria del todo al rehecho:
ve a decirle a mi amigo que aún recuerdo
las hojas de laurel enrolladas en el horizonte,
que floto, ahora sí, en un brinco de Cohen
para sanar la melancolía de los pájaros
del alambre, cuando estallan las rendijas
y se pierden los surcos de las piedras lanzadas
en medio de los jirones de los siglos,
escurrido, escapado, ileso,
jugado a cara o cruz,
modelado y cincelado por el viento salvaje.
Busco el agua,
la orilla de la imagen que regresa,
y de nuevo se cuelga de nosotros.
Recuerdo el gozo del lugar que enjuaga la ola:
También allá habitaba la luz.


Pere Bessó
De El Cuaderno de Malta, 2006